patriarca

Catalan

Du latin patriarcha.


Singulier	Pluriel
patriarca \Prononciation ?\	patriarques \Prononciation ?\

patriarca \Prononciation ?\ masculin

Patriarche.
- L’autoritat dels patriarques d’Orient que, al principi, era una simple primacia d’honor, es traduí, amb el pas del temps, en una sèrie de drets, codificat després en la legislació de Justinià, que expressen llur jurisdicció sobre els territoris que els havien estat assignat. (...) El patriarca de Constantinoble comptà sembre amb el suport de l’emporador (...) — (Universitat de Barcelona, Departament d’História Medieval, Paleografía i Diplomàtica, Història medieval universal, p. 12. Edicions Universitat Barcelona, coll. « Textos docents » n° 25, 2005.)
  La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Du latin patriarcha.

patriarca \pa.tri.ˈar.ka\ masculin

Patriarche.
- Es que la sola vista del patriarca, el aspecto de la modesta morada, repleta de familias, desbordando de muchachos de todas edades, hormigueando de humanidad, le hacían súbitamente parecer como peregrina la idea que había tenido de venirle a proponer al viejo don Ceferino La Cueva de comprarle el campo. — (Godofredo Daireaux, Patriarca)
  La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Real Academia Española, Diccionario de la lengua española, 23^e édition → consulter cet ouvrage

Du latin patriarcha.

Singulier	Pluriel
patriarca \pa.tri.ˈar.ka\	patriarchi \pa.tri.ˈar.ki\

patriarca \pa.tri.ˈar.ka\ masculin

→ Modifier la liste d’anagrammes

« patriarca », dans Treccani, Dictionnaire, encyclopédie et thésaurus italien en ligne → consulter cet ouvrage

Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.